Veranda Media respon a les acusacions de plagi sobre el programa ‘Eufòria’ de TV3
Aquest matí els senyors Toni Cruz i Josep Maria Mainat han anunciat que han interposat una demanda contra Veranda i la CCMA acusant Eufòria de ser un plagi d’Operación Triunfo. A Veranda no tenim cap constància d’aquesta querella i, per tant, no podem fer-ne cap valoració. Tot i que Cruz i Mainat porten mesos anunciant aquesta demanda, el cert és que no l’hem vista ni sabem en quins termes està plantejada. Si finalment, com afirmen, s’ha presentat, entrarem a valorar-la en profunditat quan la tinguem damunt la taula. Dit això, Veranda sí que vol respondre les acusacions de plagi que Mainat i Cruz han reiterat permanentment els darrers mesos.
El primer anunci van ser les piulades fetes pel senyor Mainat l’estiu passat (29 de juliol). Mainat deia que Eufòria era plagi de Operación Triunfo i això ens va causar estranyesa. Les vam considerar tan desencertades i sense fonament que vam pensar que no tindrien més transcendència i, per això, aleshores no vam fer-ne cap comentari. Ara, arran de les declaracions públiques d’aquest matí per part del senyor Toni Cruz creiem que és necessari deixar clara la nostra postura. Així, expressem la desagradable sorpresa, i amarga decepció, que ens provoca l’acusació de plagi rebuda arran de l’emissió del programa Eufòria que hem produït conjuntament amb TV3. Ens sorprèn per l’extemporaneïtat de la denuncia: per què no en va dir res durant l’emissió de la primera temporada? Que potser van esperar a comprovar si el programa era un èxit? Per què, tot i les piulades del juliol, no han dit res més fins ara, que ja anem per la quarta gala de la segona temporada? Ens sorprèn també per la virulència amb què està feta i, sobretot, per la improcedència dels arguments esgrimits.
Creiem que resulta evident, especialment per a aquells amb coneixements televisius, que l’acusació de plagi que ens fan els Srs. Cruz i Mainat no té cap mena de fonament, doncs confon format i gènere. Eufòria s’integra en la tradició dels talent shows musicals on un grup de persones desconegudes surten a cantar davant de l’audiència televisiva, són valorades per un jurat, assagen abans de les actuacions, canten temes coneguts per l’audiència, segueixen o surten del programa segons les valoracions rebudes, i tot això ho fan per fer realitat els seus anhels artístics. Totes aquestes característiques són compartides per la majoria de talent shows musicals perquè són justament les que defineixen el gènere.
De fet, tant és així, que el mateix senyor Cruz esgrimia aquest idèntic argument l’any 2008, quan la distribuïdora del programa Got talent va acusar Cruz i Mainat d’haver plagiat el format arran de l’estrena de Tu sí que vales. El senyor Cruz afirmava en una carta pública que “ajuntar elements universalment utilitzats no pot constituir un format registrable per una productora”, i admetia explícitament que ells no tenen l’exclusiva mundial de tots aquells programes que incloguin “càstings de selecció de cantants, eliminacions setmanals, seguiment televisiu dels assajos i elecció del guanyador mitjançant els vots del públic”, ja que si fos així aleshores “estarien immersos en un munt de querelles a cadenes de televisió i productores contra dotzenes de formats d’aquest gènere”. Si l’any 2008, Cruz i Mainat sabien distingir entre gènere i format, no entenem per què ara no. Què ha canviat?
Existeixen una altra sèrie d’elements que diferencien els programes que pertanyen a un mateix gènere: presentació en imatge, conducció del programa, localitzacions, platós, perfils de concursants, regles del concurs, elements addicionals al concurs mateix, perfils del jurat, sistema de votació, tipus de música, formes d’interpretació, contingut complementari al mateix concurs, marques, durada, etc. L’originalitat d’aquests elements i la seva articulació particular a cada programa és la que determina el format original del programa, més enllà de les característiques bàsiques iguals que necessàriament compartiran amb la resta dels programes d’un mateix gènere.
Esperem, sincerament, que els Srs. Cruz i Mainat no estiguin utilitzant aquesta confusió entre gènere i format de forma oportunista. Seria trist descobrir que tanta animositat, amb les molèsties que se’n poden derivar per a tanta gent en un mercat tan competitiu com el nostre, no sigui res més que una manera interessada d’aprofitar l’èxit del programa per a altres menesters. Lamentem profundament que l’alegria que ha desfermat un èxit en català, massiu i reconegut arreu com el d’Eufòria no sigui compartida per alguns productors de la industria televisiva, sobretot per aquells que, per experiència i trajectòria, saben millor que ningú com funciona aquest món. Ells, justament ells, saben que l’originalitat no consisteix en produir quelcom del no res, sinó en oferir un nou gir en un camí transitat per molts altres abans. Eufòria és un talent show musical que s’inscriu en una llarga tradició de talents shows musicals, com en el seu moment ho feu Operación Triunfo. Si Operación Triunfo va aportar novetats al que oferien els talent shows musicals que el precediren, com Pop Stars (Nova Zelanda), Pop Idol (Nova Zelanda i Regne Unit) o Star Search (Estats Units), per mencionar-se només alguns de molts, Eufòria també ha aportat les seves, convertint-se en un format diferent, de la mateixa manera que ho van fer incomptables formats creats després d’Operación Triunfo i que van ser explotats, i encara ho són actualment, a tot el món, com Factor X, Got Talent, The X Factor, American Idol, The Voice, i un llarg etcètera.
Els talents shows també són fruit de les aportacions de molts professionals. Eufòria ha estat desenvolupat -i així es reconeix explícitament- per l’equip que integra Veranda i per professionals externs de prestigi, amb la col·laboració dels diferents departaments que formen TV3. Tots aquests professionals han contribuït a convertir un projecte sobre paper en una realitat brillant. Volem donar valor a les aportacions de totes les parts implicades per principis i perquè creiem que és la millor forma d’aixecar un projecte. Així ho hem fet quan hem produït formats creats per altres, com, per exemple, el programa Persona Infiltrada, adaptació d’un excel·lent format original de la productora basca Pausoka, i quan hem produït formats originals, com el mateix Eufòria o la sèrie Merlí, per exemple. Veranda és una plataforma de creadors i aposta per ser un entorn obert on els millors professionals del sector s’hi sentin còmodes, respectats i, sobretot, reconeguts.
I ara, en plena segona temporada, seguim treballant per fer créixer encara més Eufòria i perquè tots aquells i aquelles que tinguin el somni de pujar a un escenari televisiu a demostrar el seu talent cantant i ballant puguin fer-ho. I perquè tota Catalunya, i més enllà, pugui gaudir-ho. I convidem a tothom, especialment a aquells que coneixen de primera mà com és aquest procés tan especial, a celebrar els èxits de la televisió catalana, perquè injecten vitalitat al sector i el fan créixer, oferint més oportunitats per a tothom. Nosaltres no som ni volem ser els únics que fem talent shows musicals, però som els que fem Eufòria i continuarem la feina que hem iniciat. Creiem que ens ho mereixem.
Per acabar: els nostres serveis jurídics estan estudiant les accions legals pertinents per garantir la defensa dels legítims interessos de la nostra empresa, així com la dels extraordinaris professionals que treballen amb nosaltres i la dignitat professional dels quals s’ha qüestionat amb tanta arrogància, de forma pública i gratuïta.
No farem més declaracions al respecte.
